divendres, 25 de febrer del 2011

La fotografia de paisatge: de la visió inicial a la foto impresa (II)

El dissenyador i fotògraf, Albert Buendia, va començar la seva ponència amb una frase de Maspons: l'enemic del fotògraf és el dissenyador. Sovint perquè intervé sobre les fotografies del fotògraf. Però tot depèn dels objectius del fotògraf i del dissenyador. Hi ha vegades que la intervenció pot ser agressiva si la fotografia té valor estètic, és quan no hi ha respecte per la fotografia original. També pot passar que la fotografia no tingui gaire valor i el dissenyador, amb la seva intervenció, la millorarà quan li afegeixi text o faci un nou enquadrament o una nova composició.

El paisatge, com diu Albert Buendia, és un invent recent. No s'integra al món de l'art fins fa poc, amb el pintors holandesos. Amb el impressionistes es fa popular i sobretot amb l'invent dels tubs de pintura, fet que facilitava la sortida al camp. Afegeix que la pintura porta molta avantatge a la fotografia.

Segueix amb l'exemple de les fotografies  de Josef Sudeck, que d'enquadernador, i degut a la pèrdua d'un braç, passa a fer de fotògraf  i pren encantadores i màgiques fotografies de paisatges. Sudeck i Cartier tenien present l'enquadrament àuric i altres regles fonamentals de la composició.

En Jordi Busqué, fotògraf de natura i astrofísic, ens parlar de tres consells o aspectes de la fotografia de paisatge. Per parlar de la primer consell ens porta de viatge per Finlàndia resseguint 1000 km d'estretes i nevades carreteres a la recerca de la fotografia buscada i deixant-se portar pel temps. Durant el trajecte de 1000 Km, diu, que gairebé no van sortir del bosc: arbres rens i neu. Era un bosc immens. Ens mostra com al llarg del trajecte i del dia el color de les fotos varia dels blans inicials als blaus finals, es feia de nit, s'anava fent fosc. Sortia blau  perquè l'espectre no era equilibrat en quan els colors. Jordi Busqué diu que podrien eliminar perfectament la dominant blava, però no cal, doncs el color blau de la foto és el que transmet  la sensació de fredor i foscor. Conclou: les dominants han de ser les nostres amigues, no les hem eliminem.

El segon consell està relacionat amb la fotografia nocturna. La fotografia nocturna ha de ser nocturna, sense il·luminacions artificials. Transmetre la sensació de nit, la celístia. No hem de carregar-nos l'ambient nocturn, no s'ha d'intentar que les fotografies quedin clares. Sempre hi ha la tendència a intentar que les fotografies quedin clares.

Finalment, el tercer consell té relació amb la saturació dels colors. Si els colors som com són, no cal saturar-los. Els colors ja existeixen. No hem d'acostumar a l'ull òptic, ni a l'ull cerebral a la saturació. La saturació pot crear dependència és com una droga. Intentem no passar-nos amb la saturació.