divendres, 25 de febrer de 2011

El fotògraf i la tribu

El fotògraf  ha de desaparèixer pel sol fet que tothom sap fer fotografies? Seria el mateix que dir que els professors han de desaparèixer, ja que tothom sap aprendre. Cap de les dues afirmacions és certa, ni la gent sap fer fotografies, ni la gent sap aprendre. Bé, encara que hi ha gent que aprèn de forma autodidacta i hi ha amateurs que fan fotos tant o més bones que els professionals. Què vol dir saber fer fotografies? Vol dir saber veure, saber observar, saber pensar a a partir de la imatge, saber dibuixar amb la llum, amb les formes amb els colors, amb les sensacions que s'encenen al veure una imatge, vol dir això i moltes coses més. Saber veure el que no es mostra. El fotògraf com a artista és indispensable.

Tothom fa fotografies, però són els fotògrafs els únics que en prenen. Els fotògrafs treballen per la gent de la seva tribu. Com diu Gombrich "els artistes treballen per a gent de la seva pròpia tribu que sap exactament que significa cada forma i cada color" . Les "tribus" fins ara eren sobretot  poblacions molt concretes del món, encara n'hi ha i així mantenen la seva identitat culturals. Però actualment els fotògrafs artistes tenen com a públic tot el món. Els fotògrafs saben que signifiquen formes i colors i quines emocions poden despertar. El fotògraf artista sap quines emocions ha de commoure per aconseguir fer arribar les històries de la seva "tribu" a la gent: al món.

La fotografia de paisatge: de la visió inicial a la foto impresa (III)

Jep Flaqué analitza diferents imatges relacionades amb l'aigua, destacant-ne la composició. Una imatge de la costa asturiana on hi predominen tres elements, roques, en primer pla i disposades en diagonal. També hi ha una segona diagonal on hi baten les onades. Queden unes traces del retorn de l'onada perpendicular a aquesta segona diagonal predominant.
També destaca la importància d'usar degradats per exagerar el cel, ja que aquest és l'objectiu d'una segona imatge que ens presenta, així és dona més realisme a la imatge. La transició, però ha de ser mínima. La dominant de la imatge és la freda potenciada pel polaritzador. Destaca que no cal fer un ús excessiu de filtres. Aquí en aquesta segona imatge és salta la regla dels dos terços per situar la línia de l'horitzó. També destaca un objecte en primer pla a la dreta. Això si, cal, primer de tot, tenir molt clara la imatge al cap, portar la imatge planificada al cap, encara que després les circumstàncies et fan optar per altres solucions.


Un tercer exemple és d'un salt d'aigua que primer sembla avorrit i amb molta ombra. L'espai d'aigua caient és important. En el següent esbos és pot veure la composició de la imatge, diu que a més és va usar un filtre de densitat neutre.


Destaca que, quan es fa el revelat, el més important és la temperatura del color que ha d'estar al voltant de 5.900 graus. També cal tenir present, alhora de revelar, el realisme, tenir al cap com és la realitat. Diu que per anar bé les fotos s'han de deixar refredar (la teoria del fuet, és a dir anar a la nevera agafar un tros de fuet i en definitiva distreure's per no pensar en la fotografia). Quan fem la fotografia i quan la revelem sempre cal un pla B, un pla alternatiu centrat en el realisme.

En Joan Guillamat, fotògraf especialitzat en arquitectura, paisatge i ocells, diu que el que veiem a la pantalla o a través del visor no és el que es revela. Nosaltres treballem amb la vista. Diu que durant els sis anys que porta fent fotografia de paisatge ha treballat en una subespecialitat la fotografia del paisatge de proximitat, condicionat pel fet que no té cotxe. També diu que els moments de la fotografia del paisatge són circumstancials parafrasejant les paraules d'en Louis F. Kahn: "How accidental our existences are, really, and how full of influence by circumstance."

Explica una anècdota sobre aquest arquitecte, Kahn, i Cartier. Cartier es va amagar és va amagar a la classe mentre aquest l'impartia i desprès li va fer laq fotografia. L'art de Cartier era que ell creava la seva circumstància. En La fotografia del paisatge la circumstància és igual a la meteorologia. Ens hem d'informar amb tota la informació possible a través d'internet: webcams, webs... Diu que només hi ha alguns moments de llum que el motiven quan la circumstància buscada i circumstància trobada.

Explica la història de la fotografia que il·lustra el pòster de la jornada, de la qual n'és autor. Feia mal dia i van triar com a models uns faigs emboirats i i dins d'ombres del Montseny. La boira separava plans, entre els quals es podia trobar una fotografia amagada, i a contrallum. Diu que la foto s'ha de llegir d'esquerra a dreta, com ho fem la majoria d'accidentals.

La fotografia de paisatge: de la visió inicial a la foto impresa (II)

El dissenyador i fotògraf, Albert Buendia, va començar la seva ponència amb una frase de Maspons: l'enemic del fotògraf és el dissenyador. Sovint perquè intervé sobre les fotografies del fotògraf. Però tot depèn dels objectius del fotògraf i del dissenyador. Hi ha vegades que la intervenció pot ser agressiva si la fotografia té valor estètic, és quan no hi ha respecte per la fotografia original. També pot passar que la fotografia no tingui gaire valor i el dissenyador, amb la seva intervenció, la millorarà quan li afegeixi text o faci un nou enquadrament o una nova composició.

El paisatge, com diu Albert Buendia, és un invent recent. No s'integra al món de l'art fins fa poc, amb el pintors holandesos. Amb el impressionistes es fa popular i sobretot amb l'invent dels tubs de pintura, fet que facilitava la sortida al camp. Afegeix que la pintura porta molta avantatge a la fotografia.

Segueix amb l'exemple de les fotografies  de Josef Sudeck, que d'enquadernador, i degut a la pèrdua d'un braç, passa a fer de fotògraf  i pren encantadores i màgiques fotografies de paisatges. Sudeck i Cartier tenien present l'enquadrament àuric i altres regles fonamentals de la composició.

En Jordi Busqué, fotògraf de natura i astrofísic, ens parlar de tres consells o aspectes de la fotografia de paisatge. Per parlar de la primer consell ens porta de viatge per Finlàndia resseguint 1000 km d'estretes i nevades carreteres a la recerca de la fotografia buscada i deixant-se portar pel temps. Durant el trajecte de 1000 Km, diu, que gairebé no van sortir del bosc: arbres rens i neu. Era un bosc immens. Ens mostra com al llarg del trajecte i del dia el color de les fotos varia dels blans inicials als blaus finals, es feia de nit, s'anava fent fosc. Sortia blau  perquè l'espectre no era equilibrat en quan els colors. Jordi Busqué diu que podrien eliminar perfectament la dominant blava, però no cal, doncs el color blau de la foto és el que transmet  la sensació de fredor i foscor. Conclou: les dominants han de ser les nostres amigues, no les hem eliminem.

El segon consell està relacionat amb la fotografia nocturna. La fotografia nocturna ha de ser nocturna, sense il·luminacions artificials. Transmetre la sensació de nit, la celístia. No hem de carregar-nos l'ambient nocturn, no s'ha d'intentar que les fotografies quedin clares. Sempre hi ha la tendència a intentar que les fotografies quedin clares.

Finalment, el tercer consell té relació amb la saturació dels colors. Si els colors som com són, no cal saturar-los. Els colors ja existeixen. No hem d'acostumar a l'ull òptic, ni a l'ull cerebral a la saturació. La saturació pot crear dependència és com una droga. Intentem no passar-nos amb la saturació.