dimarts, 29 de gener de 2008

Guixem, despullats!

Avui hem fet una sortida naturalista pel Baix Empordà. Hem pujat la muntanya del Montgrí (303 metres). Aquesta forma part d'un magnífic massís calcari format fa uns 100 milions d'anys. Hem vist el castell i el cau del Duc. I hem pogut observar els rasclers sobre algunes roques calcàries produïts per la dissolució de la roca en caure-li aigua de pluja carregada de diòxid de carboni. Els rasclers són solcs naturals, els fa la pluja, res tenen a veure amb la cultura humana, són un fenomen geològic inevitable. Altres fenomens com veurem són molt evitables.

Després de visitar el castell, hem visitat els aiguamolls del Ter Vell, la gola del riu Ter i s'illa Roja, ja tocant a Pals. Un dia fantàstic, molt de sol i una mica de vent. Només m'han preocupat tres desagradables troballes. La primera és la deixadesa de l'administració davant l'agressió del patrimoni cultural. El castell del Montgri sembla que no formi part del patrimoni arquitectònic de Catalunya o, si més no, de Torroella. Feia pena i vergonya pujar per l'escala de cargol que accedeix a la part superior del castell. Plena de guixades i de pintades d'adolescents. També els cartells informadors mostraven una manca de cura i deixadesa. Crec que s'hauria de fer pagar entrada i potser posar guies. La gent valoraria més les coses i els adolescents o, com veurem a continuació, no tan adolescents no guixarien les parets.

La segona troballa desagradable: el cau del Duc forma part del patrimoni arqueològic. Com es que està tant deixat? Ple de deixalles, amb les parets brutes del fum i ple de pintades? Hi ha gent que no valora res. Pagant només hi anirien els que ho respecte.

Per finalitzar, la tercera troballa ha estat a la platja de s'illa Roja, a Pals. És una platja nudista. Fins aqui cap problema. Però resulta que els nudistes, per evitar perdre tant preuat territori, s'han dedicat a fer tres immenses pintades, són les que jo he comptat, sobre les roques: "Platja nudista". Són una mica bruts i no pel fet d'anar despullat. En aquest cas, és una destrucció impune del patrimoni natural i una falta de civisme. Els nudistes valoren el nudisme, però la platja no. L'administració hauria de tancar la platja, només hauríen de deixar entrar (pagant) a nudistes i no nudistes cívics amb el entorn natural.

Sovint aquest país en lloc de sembla un pais desenvolupat sembla un país del tercer món. Això és produït pel retard educatiu que portem. Falta molta educació, falta molta cultura, però sobretot a la gent adulta. Els maleducats es pensen que tenen tots els drets i cap deure.


dimecres, 9 de gener de 2008

Contradiccions humanes

Llegeixo dues notícies curtes aparegudes al National Geographic de desembre del 2007. La notícia "Viure una llarga vida" explica les causes de la longevitat en una regió de Costa Rica, la península de Nicoya. En una altra notícia, la revista ens fa una classifició dels llocs més contaminats del planeta, es titula "Llocs més contaminats".

En "Viure una llarga vida" s'explica que a la terra hi ha certes regions, zones blaves o punts calents de longevitat, on la gent té esperances de vida molt altes, hi ha molta gent que arriba als cent anys. Aquestes zones blaves són tres: la península de Nicoya de Costa Rica, Sardenya i Oquinawa. En el cas concret de Costa Rica diu que el secret de la longevitat radica en una dieta rica en vegetals, prendre molt el sol per produir molta vitamina D (és un dels llocs del món on els nivellsde radiació solar són alts), tenir una sòlida fe, mantenir estretes realcions socials, consumir aigua rica amb calci, a més d efer exercicimoderat. Tot plegat fa que els ossos siguin més forts i que hi hagi menys cardiopaties.

Per altre banda, llegeixo que l'ONG Blacksmith Institute ha preparat un informe sobre els llocs més contaminats del món. A partir d'aquesta informació la revista National Geographic situa, en un mapa del món, els trenta llocs més contaminats de la terra l'any 2007. Dona la casualitat que la majoria d'aquest punts estan situats en països de sudamèrica i sobre el continent asiàtic.

Les dues notícies em produeixen una sensació d'incoherència social: uns busquen els punts més saludables de la terra on els humans poden viure més anys, mentre els altres es dediquen a contaminar llocs on la gent no deu viure molts més anys que en altres llocs de la terra. Uns volen viure molts anys i altres es dediquen a contaminar a tort i a dret perquè la gent no visqui tants anys.
Tenim ganes de saber el secret de la longevitat, conèixer l'elixir de l'eterna juventut i, al mateix temps, ens dediquem a escurçar la vida d'altres persones contaminant llocs de la terra on els humans no hi podran anar-hi mai més o, si més no, només quan hagin passat molts anys i el lloc s'hagi descontaminat. Són les contradicions de ser una espècie tant incoherent i, sobretot, tant poc educada i respectusosa amb els altres. Queda tant per fer i tant per educar.