dimarts, 18 de gener de 2011

La fotografia de paisatge: de la visió inicial a la foto impresa (I)

Aquesta serà la meva visió, la meva fotografia de la jornada "La fotografia de paisatge: de la visió inicial a la fotografia impresa", acte de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura i organitzat per Celístia i Objectiu Natura el passat 15 de gener. Dic que és la meva visió, l'obtinguda "al camp", no la manipulada o molt transformada davant l'ordinador. Els retocs amb programari d'edició han estat mínims. Però, no obstant, la meva visió que, des del primer moment, segurament serà subjectiva. La tecnologia per treure aquesta imatge fou un bolígraf de color blau amb punta fina  marca Pentel i model BK77 Superb i un bloc Moleskine model Plain Reporter Netboook Pocket. El desglossament dels diferents ponents l'aniré fent amb diferents entrades al bloc. L'èxit de l'acte fou rotund: 275 persones van fer la reserva per assistir-hi, una sala en directe plena a vessar i una segona sala, també plena, on es podia seguir l'esdeveniment mitjançant un pantalla i uns altaveus.

Primer, l'Albert Masó, fotògraf de natura i biòleg, va fer una breu introducció de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura SCFN), marcant clarament alguns dels objectius que han perseguit  durant els tres primers anys d'existència: aglutinar els fotògrafs de natura siguin professionals o no, vetllar  per tal que la fotografia de natura sigui un dret d'ús i no d'abús (d'aquí sorgeix un codi ètic amb ganes de regular l'activitat), fer d'interlocutor davant de les institucions, l'administració, i poder influir en l'adopció d'aquelles decisions que puguin afectar la nostra activitat. Per descomptat, que la SCFN és una eina de divulgació de la natura i de la fotografia de natura, per això s'han organitzat cursos, sessions de projecció obertes a tothom (un total de 12), sortides de camp, així com propostes d'exposicions. Aquesta sessió, segons, Masó, es podria considerar un sessió culminal del fet fins ara i una celebració dels tres anys.

Seguidament, el Manel Soria, fotògraf de natura i enginyer, abans de presentar l'acte i Celístia, diu que mai s'han fet tates fotos i tantes fotos bones com ara, però malgrat tot la gent del carrer no coneix fotògrafs si en canvi futbolistes i artistes d'altres disciplines artístiques: hi ha tanta feina a fer! Ens presentà Celístia, primer el concepte i després la societat. Celístia és la subtil llum dels estels en les nits sense lluna. També és una associació de dos fotògrafs, ell i en Jordi Busqué, que té com a finalitat organitzar tallers, conferències i debats per a promoure una fotografia basada en l'experiència personal al món, com a contraposició de la fotografia creada (o manipulada) davant de l'ordinador.

Per encetar i  animar l'acte, Soria va plantejar un seguit de preguntes: la foto es fa abans o després de prémer el botó? Cal manipulació o no de les fotos? Existeix la  fotografia perfecte? Es pot fabricar una fotografia a l'ordinador? Com es prepara una fotografia de paisatge? Quins són els límits de la manipulació? Tenen el mateix valor les imatges muntades digitalment? Té cap sentit imprimir les fotografies? Què és una bona còpia? Hi ha mercat d'art, com el cas d'Estats Units on una fotografia, una còpia, de l'Ansel Adams es pot vendre per 700.000 dòlars? Com valora un paisatge un editor gràfic? El disseny gràfic i la fotografia, quina relació tenen? Bé totes aquestes preguntes i d'altres es varen anar desgranant al llarg de l'acte. Les pròximes entrades al bloc anirem apuntant la visió, particular, de les diferents ponències. Una visió, que no inclourà tot el que es va dir i parlar al llarg de l'acte, només és una imatge de les moltes que es podrien haver fet! Qui vulgui proposar la seva imatge o retocar aquesta que faci servir els comentaris del bloc!

1 comentari:

trt2009 ha dit...

M’agrada la fotografia. Ni soc fotògraf, ni faig fotos, més enllà de quan viatjo o en alguna ocasió especial. Així i tot, sempre que em trobo amb una foto me la miro.
Tampoc n’entenc des del punt de vista tècnic. És a dir, davant d’una determinada foto no et sabria dir si ha estat feta amb tal o qual objectiu o si s’ha utilitzat un filtre.
Em miro les fotos com em miro la pintura o l’escultura, des del punt de vista de l’espectador que mira per sentir. Hi ha fotos que em captiven, fotos que les voldria tenir i fotos que m’impacten, juntament amb les que no m’agraden.
El camp de les noves tecnologies ha significat per a la fotografia una revolució. No és la primera revolució que viu el món de la foto, però aquesta és increïble. Les possibilitats que s’han obert va més enllà del que imaginem, encara veurem moltes coses sorprenents.
El retoc de les fotografies existeix des de fa molts anys, abans el feien els retocadors, o els propis fotògrafs, ara els pot fer qualsevol persona que hi presti una mica d’atenció a les múltiples aplicacions que ho faciliten.
Crec que el món de la fotografia en sortirà beneficiat de tot això.
Seguiré els següents posts sobre el tema.