dijous, 24 de març de 2011

Fets científics o naturals en els documentals (un apunt)

S'ha d'anar en compte alhora de tractar els fets científics o naturals en els documentals de natura que tinguin pretensions de versemblança o d'objectivitat, documentals que tinguin finalitats científiques o pedagògiques.

Segons el grau d'intervenció, reconstrucció i manipulació del documentalista sobre els fets científics o naturals s'incrementa la distància entre allò que s'ha filmat i la realitat?  podria semblar que en pot  sortir perjudicada l'objectivitat (periodística i científica)? Segons el grau d'intervenció, els esdeveniments naturals o més científics, els podem classificar  en quatre grups o categories.

1.Quan el grau d'intervenció és quasi inexistent és quan l'esdeveniment filmat es mostra sencer.

2.El que es filma  és el resultat d'algun tipus de provocació o escenificació. Per exemple animals tancats.

3.Les manipulacions de temps i espai en el procés d'edició, càmera lenta o ús de multicàmeres.

4.Una composició construïda amb l'edició de diferents fragments de diferents esdeveniments. Diferents animals, diferents temps i diferents espais.

Però,  més que la intervenció del documentalista, serà la reconstrucció que en faci amb els materials filmats la que, en definitiva, donarà veracitat o no als fets que es mostren o s'expliquen. El grau de versemblança, i, per tant, d'objectivitat, no ve donat pel grau d'intervenció, sinó que l'aporta la finalitat buscada pel documentalista: divertir, informar, educar...i la reconstrucció que en faci al servei d'aquesta finalitat.

Tenir el ingredients "reals" o naturals, sense intervenció, no vol dir que la nostra reconstrucció, el nostre documental els hagi de tenir. Les veritats no es revelen només mostrant fets. Hi ha un gènere documental,  el del fals documental, on tens, en tot moment, la sensació de realitat. Aquests documentals només són un simulacre de veritat. Es pot reflectir una realitat o veracitat bàsica de forma totalment independent al grau d'intervenció del documentalista.

dissabte, 12 de març de 2011

La fotografia de paisatge: de la visió inicial a la foto impresa (V)

El següent ponent és el fotògraf Francesc Muntada. Diu que es passa una bona estona preparant les sortides de feina i un dels programes que l'ajuda bastant és el Photographer's ephemeris. És important conèixer el temps meteorològic, la llum les ombres... Ens explica tres situacions a partir de tres fotografies amb un objectiu o finalitat concreta dins d'un projecte més ampli. Un de l'illot Sa Rata de Cadaqués, per un reportatge titulat Bèsties de Pedra, roques amb formes d'animals. A la tercera vegada li va sortir la fotografia, en aquest cas va sortir el pla B, no el pla previst. Cap de les opcions triades pel matí anava bé. La fotografia va sortir a la tarda, deixant-se seduir pe l'entorn, Sa Rata al final només va ser un petit tros de la composició, la composició va ser el que li va salvar la papereta. En el revelat es van incrementar els negres i es van saturar els grocs. En aquest cas tenia la idea des de l'inici, però tot li va sortir al reves i va optar pel pla B.



Una segona fotografia. No hi havia bona llum , ni era una bona hora, però es va intentar aprofitar un bon moment. És el cas de Prat de Cadi. La foto és feta el més juliol. La llum era molt dura, el cel molt blau. Calia buscar un lloc amb molta diversitat florística, però tampoc gaire, la correcte. Va abaixar la càmera a nivell de terra. El revelat va consistir en pujar la saturació i netejar alguns punts de sensor.

La tercera fotografia: el Pedraforca com a objecte model. La constància dona premi. Era l'hora blava. Moment de màxima vermellor brillant. Amb set minuts va fugir aquest moment. En el procés de revelat, es va recuperar el contrast d'ombres.

Després de la intervenció d'en Francesc Muntada, és el torn d'en Manel Soria. Fotògraf dedicat sobretot a la fotografia astronòmica, diu que normalment fa les fotografies amb brúixola i prou planificades per veure'n l'orientació, sempre prepara els seus apunts, ja que això en fotografia del cel i nocturna és cabdal. Però les millors fotos has estat capturades sense gaire preparació, ha esta la circumstància, el moment. Posa com exemple la del Cavall Bernat de Montserrat: estant escoltant cant gregorià al cotxe se li va aparèixer en dos minuts la imatge. Després a l'edició va pujar la saturació i va quedar l'ombra retallada del Cavall Bernat.

El moment i el lloc, segons Soria, són importants, la fotografia de paisatge és estressant al moment de fer-la i relaxant al mirar-la. Això o comenta passant diferent imatges d'una sortida de sol a Sant Llorenç del Munt, fins a obtenir la imatge definitiva i escollida, el moment i lloc adequat. És estressant quan fas la foto, ja que has de capturar el moment i el lloc precís, després la foto quan la veus és relaxant. L'emoció del moment precís et fa tornar a sentir la vida.

Una tercera foto i el seu context d'obtenció és la d'un moai a l'Illa de Pasqua. Diu que feia molt mal temps i que el cel es va obrir de sobte. Ressalta que si cal il·luminar ho fem de forma natural. Però sovint amb la llum zodiacal, la llum solar dispersada per les partícules de pols del sistema solar n'hi ha prou. En Soria ens ensenya excel·lents i impressionats fotografies per demostrar això.

Finalment, per tancar la jornada, l'últim ponent és en José Joaquin Moreno, impressor i fotògraf. Fa una introducció ràpida a la teoria del color. Ens explica que cal calibrar els dispositius, gestionar el color per tal de tenir la certesa que amb cada dispositiu estem veient exactament els mateixos colors. Com podem quantificar el color? amb els espais de color, cada dispositiu, fins i tot ull, té espais de color diferents. Per tant cal usar un espai de color que no depengui del dispositiu, és l'espai de color CIELAB. En definitiva, la gestió del color permet que els colors de la fotografia surtin iguals a tot arreu: en impressores, premses, laboratoris, pantalles...

Bé i això es tot. Millor dit, això no és tot el que es va parlar en la jornada, això que us he exposat és el que a mi em va atreure més l'atenció. M'he deixat moltíssimes coses al tinter. De fet el que he explicat, la crònica és del tot subjectiva. Els fotògrafs ponents suposo que em perdonaran els errors comesos. Hagués estat menys subjectiva si hagués posat les fotografies amb les quals els fotògrafs donaven suport al seu discurs (o el discurs era el que donava suport a les increïbles fotografies?). En alguns casos, he posat dibuixos de les composicions, però així i tot aquesta crònica continua tenint un toc de misteri: com són les fotos presentades? En totes les ponències és aplicable la sentència: una imatge val més que mil paraules (a vegades, però és al revés: una paraula val més que mil imatges). Bé, us deixo amb aquest misteri i incertesa. Com a feina o entreteniment, busqueu les fotografies, els llibres i les webs dels autors i consulteu-los o compreu-los, així veureu de més a prop la seva obra i potser en traureu una idea més suggerent i clara que les meves simples paraules, a més d'aprendre fotografia. Aquí comença l'autèntica aventura...

Personalment he aprés molt durant aquesta jornada. Ha estat punt de partida de moltes idees i també per veure l'increïble potencial, poc conegut, dels fotògrafs de natura que té Catalunya. Cal tenir-los presents i cal continuar fent actes d'aquest tipus.

dilluns, 7 de març de 2011

La fotografia de paisatge: de la visió inicial a la foto impresa (IV)

La Maria Rosa Vila, l'editora gràfica de la revista Descobrir, titula la seva conferència: L'emoció, el factor clau. Diu que a la revista publiquen reportatges encarregats pel Consell Editorial i es tria el fotògraf segons l'especialitat. Altres són reportatges que han comprat a fotògrafs. Al comprar reportatges, el que ella busca és emoció, diu que sobretot el lector s'ha d'emocionar, li ha d'impactar i a ella també. Parafrasejant Gallen Rowell: sense records no podem veure el món de forma associativa. Sense records veiem el món amb una mirada buida. Les fotos són records i ens evoquen records, ens evoquen emocions (com per exemple el cas de la foto de la persona estimada, ens porta records només veure-la). Records: aromes, humitats, sorolls (per exemple la brama d'un cérvol, la remor de l'aigua, el tro, el fred, la calor.

A més d'emoció, també busca simplificació, arribar a l'essència de les coses, al món idealitzat, no al món caòtic. Pocs elements sempre és molt efectiu. La mirada no es perd en la imatge. També busca la mirada més hipnòtica, que la imatge capturi un instant: llum i paisatge en un tot. L'extrem d'una situació, el millor angle, la llum més encisadora.

Les boires són una manera de donar distància, fan que la vista s'allunyi i es perdi a l'horitzó, a més, si hi ha personetes, aquestes magnifiquen les altres capes de la imatge. L'escala és clau per mostrar la magnificència d'un espai, com l'aparició de persones o d'altres elements. També busca signes de presència humana. És important trobar presència humana o elements d'aquest presència: barques carreteres i masos. Un altre qualitat que busca a les fotografies és el pas del temps: el paisatge es manté inalterable davant el pas del temps, els objectes sovint reflecteixen tot el contrari, l'esdevenir del temps.

El moviment, en el discurs audiovisual, és una altra qualitat a destacar. El discurs narratiu no ha de ser estàtic, ha de tenir ritme, una foto en moviment dona dinamisme. Les escombrades de foto de fauna, les gramínies onejant o els astres en moviment.

La llum ha de ser encisadora, implacable, amb ombres, sense cels blancs. L'hora blava té una atmosfera especial. Els contrallums (no li agraden gaire) són espectaculars. El cel pot contribuir a l'emoció, sobretot quan es fan servir els grans angulars. També diu que les textures s'han de notar, els colors han de ser harmònics o bé oposats i destacar els detalls en les panoràmiques.

El següent ponen és el fotògraf i biòleg  Albert Masó. Comença dient que la passió per fer fotografies es deu a voler-les fer en el moment inicial, en el moment en que et trobes en la natura, aquesta és l'opció de ser un fotògraf dret, del que li agrada el treball de camp. L'altre opció és recrear les fotografies després a l'ordinador, l'opció del fotògraf assegut, el que passa més hores davant de la pantalla que fotografiant la natura. Destaca el punt de vista del biòleg, del document pedagògic, i comenta algunes estratègies amb exemples concrets de fotografies. Algunes de les estratègies usades són les següents, aprofitar l'angle d'incidència de la llum per ressaltar les textures de, per exemple, les formacions rocoses del desert. Per copsar els diferents tipus de vegetació dins d'un ecosistema es pot canviar el tipus d'enquadrament o mostrar una part on sembla que s'intueixi el tot o mostrar al mateix temps diversos plans. L'ús del gran angular per capturar grans escenaris i destacar els primers plans amb algun tipus concret de vegetació o de fauna. Per això, s'han de prendre les fotografies amb molta profunditat de camp.

Insisteix i destaca què és indispensable conèixer sempre el punt de vista biològic o científic, els fonaments científics d'allò que es va a fotografiar, d'aquesta manera pots pensar i preparar la fotografia que vols fer i t'estalvia molta feina. Posa un clar exemple, per conèixer la pluja horitzontal a Canàries, les boirines i boires, cal llevar-se molt aviat, abans de la sortida del sol per poder trobar aquestes evaporacions.