diumenge, 21 de febrer del 2010

Imatges i paraules sostenibles (breu reflexió)


Una imatge val més que mil paraules o una paraula val més que mil imatges? Tant les imatges com les paraules poden tenir molts significats al mateix temps o només tenir-ne un de clar i definit. Un exemple de paraula amb molts significats és sostenibilitat o sostenible.

Què és la sostenibilitat? No tothom quan fa servir aquesta paraula vol dir el mateix. Quan neix aquest concepte i per què? Quan una persona és sostenible? Quan una comunitat és sostenible? Quan una activitat humana és sostenible? El concepte neix durant la cimera de Rio de Janeiro del any 1992, després sota una definició feble i no compartida per a tothom, se n'han extret molts significats, segons els interessos de l'usuari.

Un sistema és sostenible quan no consumeix els seus recursos per sobre la taxa de renovació, quan s'estableix equitat entre els seus membres. Quan tothom participa en les decisions i funciona el govern i quan estem davant d'un sistema econòmic sa que és basa en el present i no en bombolles futures.

divendres, 19 de febrer del 2010

Els músics i els divulgadors de la ciència


El músic català Pau Casals era un excel·lent intèrpret. Es a dir, amb el seu violoncel tocava a la perfecció peces compostes per altres musics. També era un bon compositor. Creava, innovava peces musicals que aportaven alguna cosa nova als sentits. A més era un gran pedagog de la música: sabia conversar per ensenyar i per aprendre. I, finalment, era un bon director d'orquestra, sabia donar veu a multitud d'instruments per produir de forma emergent també emocions musicals.

Fent una analogia es podria dir que els divulgadors de ciència (o de coneixement en general) siguin mestres, professors, periodistes, comunicadors, persones espectacle, científics...Tots i totes han de ser bons intèrprets de partitures ja escrites per altres, per científics. També han de saber compondre o, si més no, saber com funciona el mètode per compondre. Hauríen de saber compondre seguint les estratègies retòriques de diferents llenguatges (audioviosual, escrit...). També cal que siguin bons pedagogs, saber motivar la gent i encarrilar-la seductorament cap a nous coneixements. Finalment, han de ser bons directors d'orquestra han d'integrar moltes veus provinents de científics de diferents branques del coneixement, així com les opinions i visons dels que no són científics: gent del carrer, polítics, gestors... Tot amb la finalitat de mostrar o donar un visió de la realitat més general o més glocal (global i local al mateix temps) o més integradora.