divendres, 8 de febrer del 2008

Anàlisi de sang a Catalunya!

L’aigua que porten els rius d’un país és com la sang que circula pel torrent sanguini d’un ésser humà. Una anàlisi de sang diu molt de la salut d’una persona. L’anàlisi dels rius també diu molt de la salut d'un país, diu molt clarament quines malalties pateix aquest país. Aquests dies, s’han fet tres anàlisis de sang a Catalunya.
La primera anàlisis certifica un excés de fenol substàncies organoclorades. Carpes i anguiles, 1.500 quilos, recollides mortes al Francolí. Això només és el començament només s’han netejat una quarta part del tram de riu afectat. L’aigua només està contaminada amb fenol i altres productes tòxics! Aigües de Tarragona s’ha vist obligada a tallar una captació d’aigües. L’abocament segons les autoritats no ha suposat cap perill per la salut pública. El responsable de tot plegat: Repsol.

Segona anàlisi: massa mercuri i massa substàncies organoclorades. No mengeu peix pescat als últims 100 quilòmetres del riu Ebre. Silurs i carpes tenen metalls pesats, mercuri i productes organoclorats molt tòxics per la salut. Substàncies provinents dels residus tòxics acumulats al pantà de Flix per l’empresa Erkímia.

La tercera anàlisi: alts nivell de cocaïna. A la depuradora del Prat del Llobregat es netegen les aigües abocades per 1,3 milions d’habitants de Barcelona i el seu entorn. L’aigua que entra a la depuradora, durant un dia, pot contenir de 1,5 a 2 quilos de cocaïna o substàncies derivades d’aquesta. Una diagnosi després de observar les anàlisis.

El nostre pacient té perill molt greu de patir càncer en la zona del Francolí, degut a la presencia de citotòxics com el fenol. El últim tram de l’Ebre podria tenir vòmits, diarrea, pèrdua de la gana, debilitat muscular i a la llarga lesions en ronyons, cervell i sistema nerviós. Aquest són els efectes del mercuri. Finalment, Barcelona i el seu entorn, com segueixin drogant-se, poden patir des de fortes paranoies a un deteriorament del sistema nerviós, deficiències en el sistema respiratori i del cardiovascular: taquicàrdia, hipertensió, respiració irregular i parada respiratòria.

Resumint, societat catalana i territori català són molt malalts: càncer i drogoaddicció. L’origen del càncer és la producció de les empreses i consum poc crític i irresponsable dels ciutadans. I la drogoaddicció té el seu origen en l’infantilisme en que vivim submergits: només divertir-se sense cap mena d’esforç i sense valorar res, sense pensar, desconnectant-se de la realitat amb drogues.

divendres, 1 de febrer del 2008

Paleolític i futbol

Al paleolític només el mascles anaven de caça. Els mascles cooperaven en la caça. Era una tècnica productiva important, una font d’aliments rics en energia, les proteïnes. El mascles van aprendre a compartir la presa. La caça implicava organitzar-se com a grup, es tractava d’aconseguir caçar o matar la presa. Els mascles anaven a caçar, les dones recol·lectaven fruits i plantes comestibles. Els mascles van aprendre a compartir i a cooperar.

Per aconseguir la presa cal organitzar-se de forma cooperativa un o dos donen ordres, els altres membres del grup obeeixen. Finalment la presa queda acorralada i és caçada. La caça es celebrada primer pels homes i després dins del grup o tribu junt amb les femelles, s’ha aconseguit una gran gesta. Hi haurà aliment energètic per una setmana.

Crec que el futbol, també d’altres esports, és, de forma metafòrica, la representació de la caça. La majoria de jugadors de futbol són mascles. Ens agrada tant el futbol, als mascles, perquè forma part de la nostra biologia. Organitzar-se, cooperar i compartir, per aconseguir un objectiu: fer un gol, o més d’un. La presa és la porteria. L’equip contrari són els obstacles que cal anar esquivant al llarg de la cacera o potser una tribu que competeix per la mateixa presa.

Quan s’ha fet un gol, els futbolistes celebren la gesta aconseguida, s’abracen i fan salts, també ho celebren els del seu equip, els seus animadors o fans, tal com feien els nostres avantpassats al tornar amb la seva tribu o grup. El futbol no deixa de ser un ritual primitiu semblant al de la caça. L’entrenador i el seu ajudant són els que donen crits des de la banda, els onze jugadors segueixen les ordres. Han d’aconseguir marcar, s’hi estan jugant molt, la possibilitat de poder menjar un bon tall de carn!

Si l’equip guanya el partit, voldrà dir que la caça ha estat de les millors: tants gols tantes preses. Fins la setmana vinent ja no caldrà posar-se el vestit de futbol, ja hi ha prou carn per menjar, i també hi ha prou alegria. La derrota no pot existir, la derrota implica no tenir aliment, quedar-se sense energia per caçar. No s’ha cooperat prou bé i no es podrà compartir res.