diumenge, 29 de juny de 2008

Ja no hi ha intel·lectuals.


Nature està a favor de les llengües minoritàries, ho ha publicat en l’editorial. Nature és una de les revistes de referència científica amb més prestigi internacional. Aquesta editorial aconsella dient que les llengües minoritàries haurien d’estar protegides a França i a qualsevol lloc del món. L’editorial s’ha escrit arran de la prepotència d’algunes cultures, com la francesa de no voler protegir les llengües minoritàries que podem trobar dins del seu estat-regió (europea), com ho són: el bretó, l'occità, el basc, l’alsacià, el cors i el català.

En concret critica la posició de l'Acadèmia Francesa a no voler incloure aquestes llengües minoritàries dins la constitució francesa posant-les al mateix nivell que el francès té actualment. El seu argument és d’una incoherència infantil que fa riure: incloure-les aniria en contra de la "nació". No cal protegir-les, diuen, ja que és prou clar que forma part del patrimoni francès. Si no s’espavilen formaran part del patrimoni museístic francès.

La revista aconsella, des del posicionament científic, que cal tenir presents aquestes llengües a la constitució francesa donat que moltes llengües parlades a la terra, degut al fenomen de la globalització estan desapareixent, entre unes 6.000 i unes 7.000.

El govern francès, està contribuint, amb l’ajuda dels seus intel·lectuals (quins intel·lectuals més bons!), de forma impune, al genocidi cultural de llengües i cultures igual d’importants que la llengua i cultura francesa. A no ser que posi fil a l’agulla i comenci a protegir-les.

En altres estats-regió, també s’està contribuint al genocidi cultural i lingüístic amb l’ajuda dels "intel·lectuals" de pa sucat amb oli, que no entenen ni un borrall de ciència ni de cultura. Parlo de la regió espanyola europea on de tant en quan un seguit d’ineptes, autoanomenats intel·lectuals, això si saben escriure, publiquen manifests per protegir llengües que no necessiten cap mena de protecció. Protegeixen llengües per tal de massacrar-ne d’altres, els interessa la guerra lingüística i el genocidi. El govern de l'estat-regió és queda impassible, ja li convé, està a favor de que no és defensin les llengües minoritàries, vol que una predomini més que les altres, això el segle passat se’n deia colonització, ara en podríem dir genocidi de baixa intensitat.

En definitiva, és la prepotència i la incultura de certs estats-regió i de certs personatges amb poc respecte per la diferència i per la diversitat en el món. Gent massa provinciana, massa curta de mires que no ha viatjat gaire i que no llegeix el que cal llegir i escriu el que no cal escriure.

divendres, 6 de juny de 2008

La mida dels ous

El mastegatatxes, Ficedula hypoleuca , és un ocellet que té una mida aproximada de uns 13 centímetres. Viu sobretot en boscos de fulla caduca, fagedes i rouredes, encara que també el podem trobar en alguna pineda. S’alimenta principalment de mosques.

L'ocellet ha tingut els seus moments de glòria en molts mitjans de comunicació. Gràcies a que l’investigador Jaime Potti, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), ha descobert que la mida dels ous d’aquesta au ha disminuït considerablement durant els últims setze anys, la reducció de la mida és deguda a l’augment de les temperatures a causa del canvi climàtic.

Jaime Potti ha hagut d’estudiar més 6.000 ous de més de 1.300 postes dels mastegatatxes que viuen a La Hiruela, a la Sierra de Madrid. Segons el científic un augment de temperatura hauria de produir un efecte contrari és a dir un augment de la mida dels ous. Més temperatura , més insectes, més aliment, més creixement. Com és possible que no passi això?

Això no passa perquè, a La Hiruela, s’ha avançat la primavera i el mastegatatxes fa com si res. No ha adaptat la seva època de migració a aquest avançament. Arriba tard i no troba prou aliment, i com a resultat els ous són més petits.

Molts mitjans de comunicació s’han fet ressò d’aquesta notícia. La nota de premsa del CSIC explicava aquests fets i publicava una fotografia de dos ous, un de gran i un de petit, al costat d’un regle graduat.

Ahir (5 de juny), en el programa de Comradio, Una hora de cua, emès de 12 a 1 del migdia, van deixar anar la notícia amb una imprecisió descomunal. Primer, no sabien el nom de l’ocell en català, en llatí sí, és clar. I després deien que la mala qualitat del menjar ha fet que els ous “passin de 18 centímetres a 12 centímetres”. Increïble! No! No m’he dignat ni a llegir les fonts originals de la notícia. El mastegatatxes fa una mida de 13 cm, és possible que posi ous de 12 o 18 centímetres? L’error del periodista ha estat, segurament, en mirar la fotografia dels ous i el regle i creure que el regle mesurava centímetres en lloc de mil·límetres. O bé en creure que l’ocell en qüestió era com un estruç. O bé, i el més imperdonable, que no ha anat directament a les fonts (el científic o la revista on el científic ha publicat l’estudi).

Diuen que el programa és, sobretot, de comentari i reflexió de notícies amb un toc d’humor i sense gaire transcendència. Malgrat tot, és podria ser més rigorós i precís amb el fets. Ja ho diuen els fets són els fets i el comentari és lliure. Però si canviem els fets com serà el comentari?