dijous, 29 de maig de 2008

Gràcies! Santi Santamaria

Ser crítics amb els polítics i altres poders és cabdal. No fos cas que ens donessin gat per llebre. Per ser-ho cal informació. I cal que aquesta informació es transformi en valors, és a dir que prengui una dimensió social. Com la informació és converteix en valors? Qui la converteix en valors?

Un exemple d’aquesta setmana permet veure com s’esdevé aquest salt. El cuiner de Can Fabes, Santi Santamaria, ha vingut a dir que hi ha un cert descontrol en la utilització dels additius en els restaurants. Els additius estan molt controlats en la indústria alimentària, per què no ho haurien d’estar en les cuines de qualsevol restaurant? Els ciutadans dipositem la nostra confiança en qualsevol dels productes alimentaris etiquetats que ens mengem. Perquè sabem que darrera de cada producte hi ha un control molt estricte de la seva composició. Fins i tot se’ns informa del que conté l’aliment, tot surt reflectit en l’etiqueta. On no hi ha cap mena de control sobre alguns productes, quantitats utilitzades, és a les cuines dels restaurants. Santamaria només ha anat a favor del benestar de tothom. La resposta per part del cuiners Michelin, i d’altres, ha estat contundent perquè darrera els productes utilitzats hi ha un potent mercat, hi ha negoci i diners. Sinó la resposta no hagués estat desmesurada.

Els additius han pres dimensió social. Com tot avanç científic o tecnològic, els additius són una arma de doble tall, se’n pot fer bon ús o no. Un mal ús dels additius podria repercutir sobre la nostra salut. Un mal ús pels cuiners. A més, cal afegir que els fabricants d’aquest productes haurien fet negoci venen els seus additius directament als cuiners i anant en contra de la nostra salut. Cal regular aquesta situació.

L’amplificador d’aquesta situació ha estat un cuiner. Els valors defensats: la informació i la salut, volem saber el que mengem i volem estar sans. Santi Santamaria potser vendrà més exemplars del seu nou llibre, però sens dubte ens ha fet un favor a tots els ciutadans criticant una situació insostenible i injusta. Gràcies Santi!! Tant de bo hi hagués més gent crítica capaç d’enfrontar-se a situacions que van en contra de la societat del benestar.

diumenge, 4 de maig de 2008

L’alzinar contra l’espectacle


Aquests dies la plataforma de defensa de Collserola està lluitant perquè no es tiri endavant l’ampliació de la muntanya russa del parc d’atraccions del Tibidabo. Tal projecte mataria un alzinar vell i petit del solell de Collserola.

Per què s’ha de construir una ampliació de la muntanya russa? Per què s’ha de protegir l’alzinar? És un exemple de la confrontació entre dos models de societat. El model de divertim-nos fins a morir. Construïm una muntanya russa més al país, que és del tot imprescindible, però va bé si més no per tenir entretinguda a la gent, i, secundàriament gastem energia i contaminem. Cal diversió a tot preu, o dit d’una manera cal guanyar diners a costa de la diversió, tot amb la finalitat de mantenir el primitiu parc d’atraccions del Tibidabo. Davant d’aquest model, n’hi ha una altre que té plantejaments globals alhora de pensar accions i activitats sobre la terra.

Mantenir l’alzinar sembla una opció que estaria encabida en un model més respectuós amb nosaltres mateixos i, per tant, amb la natura. No destruïm res, aprenem a cuidar, a valorar la natura. Els responsables del Parc podrien aprofitar els valors d’aquest alzinar amb un projecte d’educació ambiental. No interessa. Interessa molta gent, més de 600.000 persones a l'any (amb petjada ecològica inclosa: residus, contaminació...), molt espectacle, moltes emocions, molta adrenalina, molt vertigen, molta diversió i en definitiva molt diner. Els valors de l’espectacle i l’infantilisme apàtic i passiu predominants avui en dia.

Caldria trencar el tòpic: només es poden protegir els grans espais naturals. Caldria contestar la pregunta: quina és la superfície mínima natural a preservar en tot el planeta terra? La suma de petites accions com aquestes a tot el planeta tindria una conclusió molt clara: perdre una gran quantitat de boscos. Només es tallaran 58 arbres, diuen els poderosos de l’ajuntament de Barcelona. Diuen que l’atracció no afectarà gaire, que es replantaran algunes plantes i arbustos. Un dels atractius es que l’atracció circularà en mig de la natura (que bonic!!), potser algú argumentarà que la muntanya russa serà molt sostenibilista amb el que queda d’alzinar. Aquest, però no és el problema real de fons, no.

Avui dia, els plantejaments han de ser globals, ja ho hem vist amb l’efecte hivernacle. Un cotxe contamina poc, una indústria contamina poc, però si sumem tots els cotxes i totes les indústries del món, quin és el resultat? El canvi climàtic. Quin serà el resultat si anem retallant petits trossos de natura per tot arreu del planeta? A la llarga, això tindrà algun efecte global. La pèrdua de biodiversitat és un problema global que no només afecta les selves tropicals, afecta a tot el planeta. Val la pena destruir un petit alzinar, sabent que ni l’alzina ni l’alzinar estan en perill d’extinció? Jo crec que no val la pena. Molts petits alzinar sumen un gran bosc.