diumenge, 17 de febrer de 2013

Merda de vaca o bullshit (dedicat a la premsa comarcal de baixa qualitat)

Avui escriuré sobre les tifes de vaca, sobre la merda de vaca. Però, no us penseu que escriuré sobre el reciclatge de la matèria orgànica per fer-ne adobs. No, escriuré sobre bon periodisme i  fals periodisme.

En anglès, a  les tifes de vaca o de bou els hi diuen bullshits,  literalment merda de bou. Aquesta paraula,  però té una altra accepció, en anglés, utilitzada en el món del periodisme. Encara que de difícil traducció, vol dir menyspreu o manipulació de la veritat o xarlataneria. Qui menysprea o manipula la veritat no és un mentider, és pitjor que un mentider, és un xarlatà, explica mitges veritats. Els xarlatans són aquells que exploten la credibilitat pública, la inocència del públic. Tothom en cert grau n'és una mica de xarlatà. Uns menys, quan opinem de certes notícies sense cap mena de fonament: diem el que hem sentit i hi afegim la nostre experiència personal o viscuda. I altres molt més, hi posen salsa a la mitja veritat, la vesteixen molt bé, la pinten de colors i  la fan agradable.

El problema real s’esdevé quan són els professionals del mitjans de comunicació, sempre amb uns interessos econòmics i polítics darrera, que es dediquen a escampar merda per totes bandes. Per exemple,  alguns periodistes (és una minoria, però quan actuen ho fan de forma notòria i repetida) es dediquen a redactar notícies com si el seu mitjà de premsa fos una mena d’APM (programa humorístic de Televisió de Catalunya fet de fragments molt petits d’altres programes i  de retalls de declaracions diverses). Agafen retalls de documents, entrevistes, declaracions i opinions d’altres i  opinions pròpies passades pel sedàs dels perjudicis. El resultat de tal barreja és una notícia que res té a veure amb els fets reals. Tot s’ha tergiversat i descontextualitzat. La notícia deixa de ser notícia, però malgrat to la gent se la creu. I el més greu és que la gent en parla. La pseudonoticia s'escampa.

Això passa sovint quan les noticies no tenen res a veure amb la ciència o el medi ambient. Però, quan les temàtiques són aquestes l’escampall de merda s’accentua i arriba a esquitxar a tothom.  El pseudoperiodista o opinador xarlatà tè un nul comeixement científic o ambiental una falta total de cultura ambiental o científica.

Conclusió: aneu en compte amb aquest tipus de “periodistes”, “opinadors” o, fins i tot mitjans de comunicació sencers, podria passar que les vostres veritats les transformessin en merda de bou. En falses veritats o en mitges mentides que desdibuixarien l'objectivitat dels fets. No us acosteu gaire als xarlatans. Costa molt detectar-los, però la millor manera de reconèixer-los ès sempre contrastant les informacions.

1 comentari:

pilar duocastella selvas ha dit...

Si es transformen en merda de bou rai!!!