dilluns, 4 d’abril de 2011

Els paisatges de natura? (un altre apunt)

La paraula paisatge té molts significats. Què s'entén per paisatge? En una de les accepcions del diccionari, la que m'agrada més, diu així: "aspecte i característiques particulars d’una regió determinada segons les seves característiques formals, siguin físiques, biogeogràfiques o antròpiques". Es a dir, el paisatge ve definit pel clima, la geologia, la vegetació, el sòl i pels humans. El humans tenim un paper molt definitori en la conformació del paisatge. Segons l'impacte que fem sobre l'entorn, o el grau d'intervenció, podem trobar quatre tipus de paisatge. El paisatge natural, el paisatge rural,  el paisatge agrícola, el paisatge urbà i el paisatge industrial.


Però, hi ha classificacions més subtils. El pintor Abroggio Lorenzetti classificava els paisatges en dos tipus segons els que governessin ho fessin bé o no. Així queda reflectits a les Al·legories del bon i del mal govern pintades al segle XVI a l'Ajuntament de Siena.  Els bons paisatges eren els naturals, o els ordenats on hi apareixien els camperols i artesans vivint en ple benestar, paisatges rurals i urbans plens d'ordre. Les qualitats del bon govern escrites pel mateix Lorenzetti sobre el fresc són justícia temperància i pau. Per altra banda, el mal govern, els paisatges notant bons, és representat amb crims i manca d'activitats productives humanes, la guerra predomina. Fins i tot hi apareixen personatges i animals estranys o el mateix diable.

El paisatge per tant no deixa de ser una categorització de la realitat. També hi ha les classificacions que fan els artistes al crear la seva obra. Tot artista instintivament té assumit el seu concepte de paisatge. Per tant, els artistes i, en concret, els fotògrafs representen els seus paisatges, els idealitzen i els descontextualitzen de la complexitat de la natura o de la realitat. Ens mostren els paisatges, segons el seu punt de vista. Sovint, també, amb una fort grau d'estetització.

De vegades, quan es parla de fotografia de paisatge és fa referència sobretot a la fotografia de natura o de paisatges naturals. Paisatges idealitzats i reconstruïts pel fotògraf amb l'ajuda de la càmera.  Els altres paisatges, com per exemple els rurals o els urbans, ja no són paisatge, o, si més no, no són paisatges naturals. És a dir ja no són natura.  Però són paisatges i natura modelada pels humans. Sembla que la natura és bella només quan nosaltres no hi som, o ens sembla que no hi som. Però quan hi som també és natura, encara que transformada. Resumit, la frontera entre que és natura i que no és natura ve donada pel concepte que en tingui el fotògraf i pel concepte que en tinguin de natura els lectors de les fotografies o la societat en general, els referents socials o personals del concepte de natura.

Dues concepcions de paisatge les podem trobar en dos fotògrafs d'estil prou diferent: Ansel Adams i Robert Adams. Un presenta, en gran part de la seva obra, naturaleses  prístines i estetitzades al màxim, amb composicions excel·lents i captivadores. L'altre, Robert Adams,  presenta paisatges "fronterers", capta la frontera, la indefinició, allà on acaba el paisatge urbà i comencen altres paisatges: el rural, l'industrial, el desordenat, el caòtic...És la frontera. Ansel Adams, però també va fotografia la frontera, la frontera amb allò que és salvatge, animal, no humà...

1 comentari:

pilar duocastella selvas ha dit...

Avui, uns amics m'han fet saber que havies publicat un nou escrit al bloc, molt encertat, i aquí estic, llegint-lo... i encara que no em veig capaç de fer-hi cap comentari al respecte, si que voldria afegir-hi una fotografia d'un paisatge diferent als anomenats i que per sort -a nosaltres- ja se'ns ha esborrat de la memòria. Però a mi m'ha retornat i fins i tot m'ha fet saltar les llàgrimes i ha format part del meu dia a dia dels meus últims 15 dies: brutícia, plàstics, ampolles buides, rodes de goma, paperines, papers, ferregots...han estampat els camins i voleiat davant dels ulls com qui estampa un collage dins un somni febril. Ja sé que sembla impossible, i com que no hi puc penjar la fotografia perquè el programa no ho permet, segurament no s'entendrà...Però al nostre humil i petit planeta encara hi ha molts racons de colors i que aquests no sóc precisament de flors, ni de sembrats. És la pròpia vida humana, i la pobresa.