dissabte, 13 de setembre de 2008

Sistemes d'educació (producció) en cadena


Henry Ford va idear el sistema de producció en cadena per a construir el model de cotxe Ford T. El cotxe, a mida que s'anava construint i es movia al llarg de cintes transportadores, passava per molts operaris, cada operari li afegia una peça nova. D'aquesta manera es podien fabricar moltes unitats de cotxe en poc temps. El nostre sistema educatiu consisteix en voler fabricar molts Ford T idèntics i si pot ser a baix cost, quants més en produïm més barat sortira tot, oi? La fàbrica de cotxes, a més de fabricar cotxes, produeix una gran quantitat de cotxes defectuosos que són desballestats, no serveixen per res. Quan es posen els cotxes al carrer, resulta que el paviment per on han de circular (cada cotxe circularà per un paviment diferent) els hi fa malbé els baixos i les rodes.

Els alumnes actuals d'educació obligatòria (primària i secundària) passen per molts mestres i professors. Sembla que es tracti de construir persones, socialitzar-les, de forma massiva. Se'ls hi han de posar dins del cap masses continguts que sovint mai més necessitaran en. No es poden socialitzar persones de forma massiva i quasi homogènia com es pretén en l'actualitat. S'han de formar (o millor dit donar una forma que pugui canviar després autònomament) persones capaces d'aprendre a aprendre, a aprendre a adaptar-se a noves situacions.

S'han d'ensenyar els continguts indispensables, triats pels professors i mestres, per a què els alumnes en acabar l'ensenyament siguin crítics i justos. S'adaptin a tots els terrenys possibles o a aquells que escolleixin lliurement. Mentre volguem formar alumnes de forma massificada sempre tindrem un percentatge de fracàs escolar (residus en la cadena de producció). S'hauria d'atendre amb més delicadesa els alumnes, estem formant nens, nens que són tots de partida diferents i al final de l'ensenyament, per molt que s'entestin determinades administracions, també.