La lluna o el dit

Quan el savi assenyala la lluna, els necis miren el dit. Quan s'està parlant d'un nou model d'economia (desenvolupament sostenible o fins i tot decreixement amanit amb justícia ambiental), hi ha gent que continua pensat en les activitats que ens han portat a la crisi actual. Llegeixo una notícia que argumenta a favor de la dita. Aquí teniu els titulars: "Aposta ciutadana: el Col·legi d'Aparelladors projecta una línia de tramvia per connectar Manresa de cap a cap". Pressupost: 35 milions d'euros. Això és una demostració flagrant que hi ha gent que no sap fer propostes de com gastar-se els diners de forma sostenible. L'excusa és evitar agafar vehicles per no contaminar tant, molt lloable i sostenible, però s'han preguntat quin és el cost real mediambiental de tal construcció? I per a la salut dels manresans, no seria millor posar un bus que fes el mateix recorregut, un autobús elèctric. El recorregut fa quatre quilòmetres i mig! Fer enrenou, soroll, aixecar carrers i uns quants anys d'embussos, perquè després et cobrin més de 2 euros pel trajecte i el tramvia sigui deficitari i hagi de ser subvencionat per l'administració? Aquests quatre quilòmetres, es poden fer caminant en tres quarts d'hora! No sé quins interessos crematístics hi ha darrere de tal proposta. Però segur que no s'han comptabilitzat, en el pressupost, les emissions de diòxid de carboni necessàries per fabricar el tramvia, per fabricar els rails, per posar nou asfalt, per posar les parades... Això sí, és un transport sostenible. Malgrat tot, hi ha altres solucions o plantejaments molt més sensats, raonables o, millor dit, sostenibles. Es tracta de mirar la lluna, i no el dit!

Molts diran: home, som en temps de crisi, crearem llocs de treball, i a més crearem una Manresa més moderna amb un tramvia (com Barcelona). Sí, llocs de treball que no duraran gaire, llocs de treball que desapareixeran (no pas els treballadors). M'agradaria equivocar-me, però darrere d'aquesta proposta no hi ha cap enfocament sostenibilista, és una altra vegada la incultura de la construcció, la ignorància del totxo, la ignorància del créixer per anar enlloc. O potser hi ha l'argument verd o ecològic: els projectes per tirar-los endavant només cal embolicar-los amb quatre paraules sovint mal usades: ecològic, verd o sostenible.

M'hauria agradat més el titular: "El col·legi d'aparelladors, el d'arquitectes, el d'ambientòlegs, el de biòlegs, el d'economistes, metges... projecten conjuntament l'Anella Verda de Manresa, un espai que contribuirà a la salut i sostenibilitat dels manresans: més espais verds, més oxigen, menys petjada ecològica, menys despesa social, més llocs de treball durables a llarg termini... Crec que amb quatre o cinc milions d'euros n'hi hauria prou per tenir la millor Anella Verda del món. La resta d'aquest pressupost podria ser destinada a construir de forma més sensible el nou traçat de l'eix diagonal, ja que malgrat les al·legacions que s'han fet sembla que l'administració catalana es veu obligada a passar per sobre del que és més local i, en comptes de fer la feina de forma polida, la fan de forma destralera, ràpida i destrossant el territori: la joia de l'Anella Verda, estrenada i en breu futur retallada, la riera de Rajadell. Una proposta: i si entre tots els professionals ens assegurem que les feines del nou traçat de l'eix diagonal es fan de forma polida i ètica? I una segona proposta: i si s'impliquen en la futura comissió municipal de l'Anella Verda de Manresa? Atenció: aquí no és tracte de donar validesa als dos projectes: el tramvia o l'Anella Verda (amb un eix diagonal quasi imperceptible). Es tracta de canviar de model econòmic. I, si cal escollir, jo prefereixo triar els projectes que costen menys euros i que són sostenibles i necessaris de debò per al futur de Manresa i els seus ciutadans.