dimecres, 4 de març del 2009

Bunyolades ambientals


La cultura del bunyol és la que preval en les instàncies polítiques de qualsevol rang. Des de les més pròximes, les municipals, fins les d'àmbit nacional, la Generalitat de Catalunya i els seus diversos departaments. El bunyol, el desori, el desperfecte, el fer les coses de pressa i corrents, el no consultar els afectats, i, el més important, el tot és fa per guanyar diners ràpidament, peti qui peti. Bunyols i encara no estem a quaresma! Però els bunyols i les bunyolades són el pa de cada dia dels polítics.

Com a exemple, poden servir les declaracions fetes per l'alcalde de Pinós, un poble del Solsonès, diu que "s'ha perdut l'oportunitat de guanyar 200 milions de pessetes [encara fa els càlculs en pessetes?]". Diner fàcil. Volien fer (alguns poquets il·luminats) un abocador de residus, segur que provinents, majoritàriament, de l'àrea metropolitana de Barcelona. Segons l'alcalde, si s'acceptava l'abocador, la Generalitat, a canvi, hagués sufragat moltes mancances de la població i l'entorn . Un bon xantatge! Per reblar el clau de la bunyolada política i per veure amb quin primitivisme de gestió territorial ens enfrontem, l'alcalde declara: "tots plegats ens penedirem de no haver tirat endavant aquesta iniciativa, quan veurem que alguna comarca veïna creix i es desenvolupa gràcies, entre altres coses, a iniciatives com la que jo plantejava". És l'opció fàcil, la de no ser creatius, la de no fer sevir el cervell que tenim sobre les espatlles, la de destrossar el territori a cop de desenvolupament barroer. Que no es preocupi l'alcalde, si les comarques veïnes creixen tant, hi haurà un moment que ens acabaran englobant, no? El creixement haurà arribat a Pinós.

L'alcalde de Pinós encoratja els alcaldes dels municipis veïns a organitzar-se i a dedicar el mateix esforç i determinació, dedicat a anar en contra de l'abocador, a presentar projectes alternatius per millorar la comarca en general. Diu que estem reben les conseqüències de la despoblació i de la manca de les infraestructures i cal fer alguna cosa per canviar aquesta inèrcia. Crec que no té raó, la inèrcia que cal frenar és la desenvolupista, la de trencar el territori amb infraestructures per anar a esquiar i aeroports innecessaris usats pe quatre VIPS. Potser caldria pensar en els valors que hi ha darrera de cada petit poble de la Catalunya centra: turisme rural, agricultura, productes de la terra i de qualitat...

Això, només, és un exemple municipal repetible a qualsevol escala: consells comarcals, Generalitat... El desenvolupament no ve a cop de ciment més aviat s'hi va de forma sostenible fent les coses ben fetes. Cal ser creatius, sí, però, de forma sostenibilista. I no desgraciar el territori. Les comarques centrals de Catalunya estan, a mida que passa el temps, més trinxades per l'inercia desenvolupista. Inercia que mostra els seus insaludables resultat en d'altres comarques, de forma prou expeditiva (Vallès occidental, Baix llobregat..). Creativitat i menys bunyols! Aquest és lúnic mètode per tal que el país vagi economicament bé.