Pocs professors, molts alumnes i molts administradors

Entren a una botiga molt petita trenta persones de cop. Trenta clients, tots volen un producte que és semblant, però, ells de debò en necessiten un una mica diferent. Només hi ha un dependent. Només té preparades trenta unitats del mateix producte. El seu cap li ha dit que només pot vendre aquest. Són trenta productes idèntics. La gent no crida pel producte, està esperant apàtica. El dependent puja al taulell i llença de cop les trenta unitats de producte. Els clients el cullen amb desgana, no és exactament el que volien, però és el que hi ha. Quan com a adults demandem un servei, sempre volem que l'atenció sigui el màxim de personalitzada, volem que ens atenguin de forma única, volem que el producte o servei sigui una mica diferent. De fet el món empresarial porta cap aquesta tendència: personalitzar productes i serveis.

El professor ha d'ensenyar a cada alumne segons el seu ritme d'aprenentatge. La docència no hauria de ser el que tenim tots al cap: el professor parla i explica, tota l'aula escolta i pren apunts, la docència ja no és la classe magistral. El professor té a l'aula un nombre d'alumnes d'entre 25 i 37. Això fa impossible , tenint en compte les necessitats educatives de cada alumne, de donar una atenció (servei) personalitzada a cada alumne. La conseqüència clara i lògica, per les limitacions que imposa l'administració educativa, és la de tornar a la classe magistral. És la forma d'atendre malament a tots els alumnes donat que no els puc atendre de forma personalitzada.

Si els grups fossin més reduïts, com a molt uns quinze alumnes per professor, les activitats educatives serien molt més profitoses pels alumnes. Segurament se'ls atendria millor. És urgent personalitzar productes i personalitzar serveis. Això no és fa imposant, amb llibres d'editorial, programacions (temaris o continguts a ensenyar) semiobertes i imposades per l'administració. Encara estem a les antípodes, ens queda molt per fer per tenir una educació encarada a la societat del coneixement i del sentit crític. I no depèn només d'una llei d'educació. Depèn de tenir en compte fets tant bàsics i simples com per exemple el de la proporció alumnes professor. Com  menys alumnes el professor tingui a l'aula l'atenció serà molt més bona.