Gràcies! Santi Santamaria

Ser crítics amb els polítics i altres poders és cabdal. No fos cas que ens donessin gat per llebre. Per ser-ho cal informació. I cal que aquesta informació es transformi en valors, és a dir que prengui una dimensió social. Com la informació és converteix en valors? Qui la converteix en valors?

Un exemple d’aquesta setmana permet veure com s’esdevé aquest salt. El cuiner de Can Fabes, Santi Santamaria, ha vingut a dir que hi ha un cert descontrol en la utilització dels additius en els restaurants. Els additius estan molt controlats en la indústria alimentària, per què no ho haurien d’estar en les cuines de qualsevol restaurant? Els ciutadans dipositem la nostra confiança en qualsevol dels productes alimentaris etiquetats que ens mengem. Perquè sabem que darrera de cada producte hi ha un control molt estricte de la seva composició. Fins i tot se’ns informa del que conté l’aliment, tot surt reflectit en l’etiqueta. On no hi ha cap mena de control sobre alguns productes, quantitats utilitzades, és a les cuines dels restaurants. Santamaria només ha anat a favor del benestar de tothom. La resposta per part del cuiners Michelin, i d’altres, ha estat contundent perquè darrera els productes utilitzats hi ha un potent mercat, hi ha negoci i diners. Sinó la resposta no hagués estat desmesurada.

Els additius han pres dimensió social. Com tot avanç científic o tecnològic, els additius són una arma de doble tall, se’n pot fer bon ús o no. Un mal ús dels additius podria repercutir sobre la nostra salut. Un mal ús pels cuiners. A més, cal afegir que els fabricants d’aquest productes haurien fet negoci venen els seus additius directament als cuiners i anant en contra de la nostra salut. Cal regular aquesta situació.

L’amplificador d’aquesta situació ha estat un cuiner. Els valors defensats: la informació i la salut, volem saber el que mengem i volem estar sans. Santi Santamaria potser vendrà més exemplars del seu nou llibre, però sens dubte ens ha fet un favor a tots els ciutadans criticant una situació insostenible i injusta. Gràcies Santi!! Tant de bo hi hagués més gent crítica capaç d’enfrontar-se a situacions que van en contra de la societat del benestar.