Documentals de...? (tercera part)

La frase d'Albert Einstein: els fets són els fets, però la realitat és la percepció que en tenim ens va molt bé per fer una petita comparació entre dues percepcions d'una mateixa realitat: una és la percepció o construcció científica i l'altre és la percepció o construcció cinematografica de fets esdevinguts a la naturalesa. La pregunta de partida que ens fem és la naturalesa construida o filmada en els documentals, és la mateixa naturalesa construida o investigada pels científics? Una primera conclusió és que la natura vista des d'una perspectiva científica és molt més avorrida que la natura mostrada en els documentals. Sembla que la natura mostrada en els documentals ha de tenir un alt contingut d'acció, excitació i espectacle.

Un exemple molt clar d'aquestes dues percepcions. Els lleons africans gasten vint hores al dia per descansar, aquesta és la percepció científica, el fet científic. En un programa documental sobre lleons d'una hora, això equivaldria a veure lleons sense fer res durant quaranta dos minuts! Si un documental mostes només això, tothom canviaria ràpidament de canal, seria un programa realment dolent i avorrit, que no aportaria res de nou a l'espectador. La realitat natural no es reprodueix tal com és, ja que senzillament no interessa ni als espectadors ni als productors ni a les cadenes de televisió. Per això les imatges o documentals sencers amb més impacte visual són les triomfadors: el lleo cançant i esquarterant a les seves preses.

Tot el que passa en els documentals de natura no és ni la realitat natural, per suposat, ni la percepció científica, els fets científics. Però hi ha documentals i documetals. Uns contextualitzen i intenten mostrar-nos, diferents percepcions de la realitat natural, per exemple aportant punts de vista diferents: com s'ha fet l'observació o filmació dels lleons, que en diuen els científics especialistes en comportament... A tot això, clar, sempre se li afegeixen imatges amb fort impacte dramàtic i visual. Altres documentals, però, es queden només amb aquestes imatges, descontextualitzen tant en l'espai com en el temps, i si l'espectador no té gaire experiència sobre els llocs i èssers vius mostrats, els documentalistes, facilment, li ficaran un gol, malgrat que el documental de natura estigui farcit de fets científics. La conclusió clara és que aleshores l'espectador tindrà una falsa concepció de la natura. Per això els documentals de natura haurien de ser un sumatori de percepcions diverses d'un mateix fet natural, no només una única percepció esbiaixada, espectacular i dramàtica del mateix fet. D'aquesta forma, mirant els documentals de natura ens ho passem bé i aprenem.